POESIA COMPLETA

És possible que lhome, i en primer lloc lhome de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara bé, que després de tanta devastació i de tanta negació encara hi continuem confiant, potser amb menys ingenuïtat, però no pas amb menys fervor ni amb menys passió, probablement és una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula. De la mateixa manera que, a desgrat de miopies o de sordeses, necessitem els ulls i les orelles, de la mateixa manera lhome necessita les paraules. Sí, encara parlem, encara diem a la persona estimada les paraules que ens sembla que seran definitives, encara ens consolem amb paraules i encara esclatem en paraules quan un goig o una cosa bella ens colpeixen tot duna. La condició de lhome es lligà un dia amb la paraula, potser definitivament, i ara ja no ens en sabríem estar, ja no ens en podem estar. I la poesia ho anuncia arreu. Lluís Solà (Vic, 1940) ha estat membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre dOsona de lInstitut del Teatre i el Centre Dramàtic dOsona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etc. Ha presentat espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli i altres poetes. Ha estat professor als tres nivells de lensenyament, activitat que considera una experiència capital. Durant els anys setanta dirigí la implantació de lassignatura de llengua catalana a tots els centres densenyament de la comarca dOsona. Ha publicat La paraula i el món (2013), assaig sobre diversos autors catalans. Ha traduït textos de Kafka (El castell), Dürrenmatt (Grec busca grega), Beckett (Fi de partida), Handke (La cavalcada sobre el llac de Constança), Pound, Ungaretti, Rimbaud, Pessoa i altres poetes. Ha publicat els volums dobra poètica De veu en veu I (2001), Larbre constant II (2003), Al llindar de lara III (2010) i Entre bellesa i dolor IV (2010) i és Premi Nacional de la C